dijous, 26 d’octubre del 2017

MÉS CONTES!!


RAMON SOLER ENS PARLARÀ DEL SEU LLIBRE "FIL I CARBÓ" AL CLUB DE LECTURA


El proper 22 de novembre a les 19.30 h. comptarem amb la presència de Ramon Soler a la tertúlia del Club de Lectura, per comentar el seu llibre Fil i carbó.

És un acte obert a tothom, als membres del club de lectura i també a totes aquelles persones que hi estiguin interessades i que hi vulguin assistir.

Ramon Soler i Riba és fill del Guixaró (Berguedà), una colònia tèxtil de la riba del Llobregat,on va créixer. Actualment treballa en aquest ram. 
Ha escrit diferents llibres d’història i altres treballs d’àmbit comarcal: El Guixaró: 1890-1989 (1993), Viure vora la mina (1996), Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà (1997) juntament amb Josep Oriola, Rescloses, canals i turbines del Berguedà, Viladomiu Nou (2005), i Les xemeneies del Berguedà (2012). 

També ha escrit les novel·les:

Fil i carbó (2003) . Dilluns de Pasqua de 1944. L'Espà, un llogaret del municipi de Saldes, pateix l'accident de mineria més important de tot el país. Trenta quatre homes morts. Vídues, canalla i vells resten desolats allà en aquell racó del Berguedà. La Pepita, mare d'un fill i prenyada d'un altre, queda vídua, però se sent forta i valenta per continuar endavant. Amb el temps, aconseguirà fugir de la persona que fins aleshores la retenia en aquelles muntanyes, però el que es trobarà a la vall no serà precisament un camí fàcil.

Peguera: l’ànima d’un poble (2004). Peguera fou un
nucli industrial molt important a tocar de Berga. La natura, acompanyada del silenci, semblen haver-s’hi adormit. La novel·la ens transporta en aquest món industrial. És una obra plena d’amors i desamors on la gent del poble no es podia barrejar amb la classe alta. A Peguera també si pot copsar i conèixer una colla d’oficis (avui malauradament desapareguts). El marxant, els capellans, els Ferrer, el Pelapins, les remeieres i tota una munió de personatges fan que l’obra sigui amena i ens transporti al passat. El cant dels ocells, les maduixes petites i vermelles, els renecs d’aquella gent, el grinyol de les rodes del tren i el silenci de la neu, fan que aquesta novel·la esdevingui gairebé un llibre instructiu per les moltes vicissituds que s'hi poden trobar. 


Peguera i l'home de gel (2016). És el segon llibre de la trilogia de Peguera i la continuació de Peguera, l’'ànima d'’un poble.
És una excel·lent novel·la, que retrata amb una precisió gairebé quirúrgica l’ambient que es va viure a Espanya i, particularment a la Catalunya central, els temps previs a la Guerra Civil Espanyola. Et posa a la pell de personatges molt ben definits, amb una càrrega emotiva molt intensa. L’autor es basa en una rigorosa documentació històrica, fet que li permet transportar el lector pels paisatges de la geografia espanyola i pels fets ocorreguts amb una gran naturalitat i amb un gran realisme, amb uns paisatges, descripcions i diàlegs d’una gran riquesa. Una novel·la d’altíssim contingut humà i moral.

TALLER DE MANUALITATS DE TARDOR

Les places per aquest taller de tardor ja estan cobertes!

TEMPS DE TARDOR A LA BIBLIOTECA

LA TRADICIÓ

La castanyada és la festa catalana per excel·lència. La tradició de menjar castanyes durant la nit de Tots Sants (l'1 de novembre), justament abans del Dia dels Morts (el 2 de novembre), respon a diversos motius. 

Algunes fonts ho atribueixen a la necessitat dels antics campaners de recuperar forces durant aquella nit després de moltes hores de fer sonar les campanes en record dels morts. Així, un fet puntual esdevé un costum col·lectiu. La tria de les castanyes no és casual: és un fruit de temporada, una menja que aporta energia i de consum fàcil, característiques que comparteixen amb els panellets, més elaborats.

Aquests trets particulars de la celebració catalana de Tots Sants s'emmarquen en un conjunt de rituals funeraris que se celebren arreu del món en les cultures d'arrel agrària en aquestes mateixes dates, des de temps immemorials (fixem-nos en els pobles mediterranis o els celtes, però també en les celebracions en altres continents, com és ara el cas del Dia de Muertos mexicà).

La coincidència de les dates és deguda a la semblança entre els ritus funeraris i els de sembra, i al caràcter màgic ancestral de l'enterrament de les llavors. És comú també en molt es d'aquestes celebracions l'ofrena d'aliments (per exemple coques i pans beneïts), origen probable dels tradicionals panellets.

També és prou generalitzat l'ús del foc, símbol tant de l'ànima dels morts com de la unió familiar i el vincle amb les generacions passades.

En el primer cas, podríem esmentar els càntirs, les carabasses buidades o altres recipients dins dels quals s'encén una espelma, un costum no tan sols propi de Halloween, sinó també present en diferents indrets de Catalunya des de molt abans que la influència cultural americana el popularitzés arreu.

En el segon cas -com a símbol d'unió familiar- podríem inscriure la torrada de les castanyes a la llar familiar. Encara que actualment poques famílies disposin de llar de foc i que aquesta ja no sigui el centre de la vida familiar, el consum compartit de castanyes en família o en col·lectius més nombrosos representa, com sempre que es comparteixen els menjars, un reforç dels vincles grupals.

En aquest context podem entendre millor l'aparició de la figura de la castanyera; primer, com un més dels diferents venedors ambulants de menjars de temporada (fruits secs, fruita cuita, moniatos...), i, més tard, com a personatge característic de la tardor i Tots Sants, amb parada fixa i indumentària típica.

Actualment, la castanyera, tot hi haver desaparegut en gran part dels carrers de Catalunya, ha esdevingut un personatge gairebé mític i molt estimat pels infants, i té el seu propi cançoner, les seves dites i fins i tot un cert corpus de pseudo llegenda, promogut des de les escoles a través de l'entusiasme dels mestres i les mestres, que han recuperat aquesta figura com a eina pedagògica dins el calendari de les tradicions a celebrar.

A la Biblioteca disposem d'un munt de llibres on podreu trobar tota aquesta informació. També hem preparat un espai a l'Àrea Infantil amb els contes més terrorífics dels prestatges!!... perquè s'acosta Halloween!!

dissabte, 14 d’octubre del 2017

LES BIBLIOTEQUES AMB LA SALUT MENTAL


Les biblioteques de les comarques del Bages, Berguedà i Moianès, per tal de commemorar el dia Mundial de la Salut Mental, que es va dur a terme el dia 10 d'octubre, han realitzat tot un seguit d'activitats diverses. 

A la Biblioteca de Súria, hi trobareu una mostra bibliogràfica, tot un seguit de llibres amb propostes de tècniques diverses per millorar la salut.